dijous, 30 d’abril de 2009

LA MEUA DESPEDIDA


Bueno, bueno, no se si serà la millor forma de despedir-me, i tal volta vos extranye que ho fique al blog, però per a mi es la forma més “fàcil” per dir-vos ADEU després de tant de temps i no passar-ho tan mal com si vos tinguera al davant meu, ja que ara ja tindria un nuc en la veu i no estaria ni articulant paraula i segurament caiguent-me la llagrimeta, jajajaja.

A dia d’avui que estic escriguent açò me queda un entrenament i un partit. L’últim partit amb vosaltres, qui m’ho anava a dir??? Encara que la situació es veia vindre i era una mort anunciada i sabuda per totes, donades les circunstàncies (la nula relació amb el Presi), pense que les formes en les quals s’ha actuat no son les més adecuades. Els seus motius tindrà i son respectables, però jo encara no els se..... ara ja, pues tal volta me dona igual, se que no hi ha motius per a prendre ixa decisió i que pense que he cumplit amb la meua feina, d’enguany i de tots els anys que he estat treballant ahí.......Lo que no me dona igual i mai m’agradat es que es va dorant la píldona, no es va de cara i a cada persona se li conte lo que vol sentir en ixe moment, però bueno...............no vaig a donar-li més bola a l’assumpte .......... Cadasqú que pense el que vullga i qui vullga buscar explicacions d’una cosa en la qual no hi ha cap motiu, es perdre el temps.

Sincerament, i a pesar de lo que s’opine i de lo que se me pot acusar, jo si que vos he vist disfrutar en AUTONÒMIC. Quedarem les últimes, un lloc que tal volta no es el més just, ja que si haberem rematat alguns partits...en els que ens ha faltat el casi, segurament no estariem en ixa posició. Però bueno, com dien les meues amigues som l’equip del CASI ( casi guanyeu, casi remonteu, casi, casi, casi,......jajajaj.), i vegent les circunstàncies que s’han donat al llarg de la temporà i les característiques de l’equip, donçs ......tot feia previndre on anaem a acabar.

Per a que reflexionen alguns: Si era preferible jugar i guanyar tots els partits de + de 20 punts (que així es com es disfruta segons ells), per a que estaem en autonòmic si tot es un gasto????. Sinceritat abans que res, no??? No se cada entrenaor o cada jugaor lo que pot pensar, però jo preferix tindre partits renyits i ensenyar o que m’ensenyen a estar en la pista i vore com guanyem de 50.................

Realment no m’arrepentix en cap moment d’haber agafat aquest equip (no soc entrenaora ni d’èlit ni molt menys elitista, m’agrada el treballar amb les meues jugadores, això si), ni d’haber jugat amb vosaltres en aquesta categoria, ja que personalment com a entrenadora he disfrutat, he aprés, i lo millor, com ben be he dit, vos he vist disfrutar a pesar dels mals resultats obtesos. Hi ha hagut moments claus en els que estant en pista meu fet reflexionar tant en partits com als entrenes dels meus errors, i com sempre vos he dit, una crítica constructiva sempre es ben rebuda.

Encara recorde lo que me costà el prendre la decisió de tornar i portar altre any l’equip i damunt en autonòmic. Vos tinc que dir que algunes de les coses que m’ajudaren a tornar foren algunes de les vostres reaccions i comentaris el dia de l’esportista de l’Alcúdia o al llarg de tot l’estiu (comentaris de la Mery en ixe sopar per a que la meua decisió no fora definitiva, l’enfado de Dori per prendre jo ixa decisió, la xarla amb Marien i Vick per a que ho reflexionara durant l’estiu, els comentaris de Pau en el blog de l’Alcúdia, els nicks de Carmen en el messenger, (jaajaj ixe porcentatge que anava canviant segons li arribaven noves noticies), les dos vespraes amb Ester i Dori per a que recapacitara i prenguera la millor opció, ...............i per últim algo que realment m’emocionà i m’ajudà molt a tornar fou l’e-mail que m’envià la Ibo). Tot això junt als comentaris de les meues amigues per a que tornara, les ratllaes de bola que li vaig pegar a Mari................., pues feren que sopessara les coses i al final vaig vore més coses positives que totes les negatives que podria tindre ( el canvi de categoria pensaba que afectaria als ànims de l’equip, ja que si hi ha problemes però es guanya, no passa res, ara que quan es perd..............al mínim problema hi ha un gran conflicte........, la falta de jugaores de certes “característiques”, la falta del meu temps lliure, l’agobiar-me per si no es mantenia la temporà..........................) Però almenys puc assegurar-vos que vaig prendre la decisió correcta. Ha sigut la temporà més tranquil·la respecte a les méues jugaores, sense cap ixida de to pels resultats negatius, pau, tranquil·litat, armonia, jaajjajaj i això es moooooooooooooooooolt difícil d’aconseguir.

Ara, quan me queda un partit, ben be puc assegurar que sou i sereu un GRAN EQUIP D’AMIGUES. Un equip que ha demostrat que en un poc de recolçament podria estar en autonòmic, que juga a basquet per hobbie, per fer esport, que vol guanyar com no, però essent realista i veguent les seues limitacions, sense complicacions i que en el que totes es volquen per cada una de les integrants d’ell. Anècdotes ???? pues podria contar un fum desde com jugueu fins característiques personals, ja que es molt de temps el que he passat en cadasquna de vosaltres. Crec que no podré oblidar-me de la ingenuitat i els “perdons” de Pau, de la felicitat i la sonrisa de Gemma (això si, una de les que més pega es ella, ajajaj i també de les que menys gasta el botiquí), de les ganes i la bona actitut per afrontar tots els inconvenients de Núria ( mira que ens ho passem be quan anem de festeta, ajajjja), de l’ímpetu de Dori, de les meues agregaes a l’equip (Majo, la Herrero, que encara que no ho creguen ens han donat alegria i motivació tant als partits com als entrenes), del bon cor i paciència d’Oreto, del silenci, les ganes de riure i la bondat de Men (menuda plorera te vaig fer pegar el dia de l’amic invisible, jajaja, i lo be que s’ho passa quan anem de festa, eh???), de la inteligència i les gracietes de Marien ( i com no, els seus comentaris o els seus ballets de Fama, ajjaajj), de les ganes que li fica a tot lo que fa de la més pija de l’equip i la que més corfolls du per a entranar també,jajajaja, eh Alba????, de la picardia, les trampetes i la capacitat de vore el bàsquet d’Àngela (per això es la segona mister........i bueno, la que més gasta el Radio-salil sense cap dubte, jajaja), la paciència i la traquil·litat d’Ester (mira que tu has disfrutat en els 39 minuts del partit de Jorge Juan o en el reverset contra el Cabo Mar, bandida, ajajajj), la inocència, el saber estar, la complicitat, així com les ganes de jugar a pessar d’estar lesionà de la meua Mery, la voluntat, el bon comportament i el treball de la Ibo (nana, impressionant al partit contra l’Alginet), de l’esforç impressionant que fa en tots els entrenes i partits de Vick( i la mala llet que se li queda quan li reneguen els àrbits o quan li toquen a la nebodeta) jajajajaj, del recolçament i els renegons d’Orte (la meua delegà, com podria oblidar-me d’ella??? , jaajajaj), de l’ajuda incondicional d’ Hector...
Tampoc podré oblidar-me de taaaaaaaaaaaaant sopars, la despedida de Dori, els ànims de recolçament durant la lesió de Marien, els amics invisible, els comentaris de M&M al blog, la mascota de l’equip, la celebració de la lliga obtesa, el pernilet de després dels partits, el roscó de reis (Vick que l’any que be te toca a tu pagar, així que les botes encara no les pots penjar), el viatge a Benidorm, etc, etc........ podria estar ací tot el dia, jajajaj................ però lo que no pararé en destacar es l’armonia entre vosaltres, i amb mi, la vostra complicitat ( totes fent abdominals per solidaritat en unes i altres, ajajaja), les ganes de jugar ( a pesar d’estar lesionades o d’anar perdent), les ganes d’estar amb l’equip.........anecdotes les quals m’han demostrat que moltes voltes ixa unió, vegent les circunstàncies de l’equip, es millor que el fet de quedar primeres o segones de la classificació.

Podria estar parlant i parlant, però crec que ja es el moment d’acabar. Ens queda un partit. Un partit difícil, almenys per a mi, no pel rival, que dins de lo que cap, esta volta es el que menys tindrà que dir, sino per les circunstàncies que envoltarà aquest.
Un partit de despedides, no??? El meu últim partit amb vosaltres ( ufffffffffff i sols de pensar – ho ja me costa continuar i se me fica la pell en borró, jajajaaj), la despedida de la categoria, la d’algunes jugadores que o be se’n van a altres clubs o que penjen les botes,.........................però bueno, així es el mon del bàsquet, no????

Bueno que si me deixe alguna cosa (que segur que serà), espere que ho comprengau i disculpeu, però es que açò de les despedides no es el meu fort. M’ha encantat estar en vosaltres tant de temps, he treballat molt agust, i sempre sereu les meues jugaores o el meu equip. He estat aquestos 10 anys en l’Alcúdia molt agust i per supost el fet d’estar ací, ha fet que haja conegut a persones increibles i que m’han aportat i ensenyat molt, i ja no parle sols de bàsquet. M’enduc mooooooooooooolts i bon records de totes i cadasquna de vosaltres ( al igual que de tantes jugaores que han estat jugant amb mi com Àlida, Sheila, Imma, Ana, Alba, Angels, Arantxa, Paula, Sonia, Su,Mari, Rebeca, la Rubia, Mª Jesús, Júlia Rebeca,.............................), i com ben be fiquí al nick del meu messenger : Xiquetes vos tiraré de menys sens dubte!!!!.

Totes teniu el meu telèfon i estaré disposta a ajudar-vos en qualsevol moment. No se si ens trobarem en algun altre equip,...............però de tot cor vos desitje el millor!!! Aquesta setmana la única cosa que pensaba era en la meua despedida i la gent que me coneix sap que tan sols de pensar en el partit del dissabte ja ho passaba mal...... però se que ho fareu lo millor possible i estarem a l’altura d’aquest...............

P.D : Me pergueu com a entrenaora, però me guanyeu com a amiga (ara ja no vos renegaré, ajjajaja ), i .......................... com ben be parlaem ahir, jo estaré en tots els sopars que feu, ( a partir del dissabte formaré part dels agregats incondicionals del millor equip de la ribera,ajajajajja – L’EQUIP D’AMIGUES..............OÉ). Ens queda per celebrar el sopar de màximes i el sopar de final de temporà......................

Dos últimes cosetes : MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M’HAN APOIAT I HAN SABUT VALORAR LA MEUA FEINA.


Eeeeeeeeeeeeeeeeeeee que se m'oblidà donar-li les gràcies a ixes persones que han estat tot l'any acompanyant i donant suport a toooooooooooooooooootes les jugaores, LA NOSTRA AFICIÓ, LA MILLOR ( perdoneu). D'ells no m'habia oblidat ni molt menys, ja que vaig ficar el meu comentari en el blog de la pàgina de l'Emba, però gràcies, gràcies, gràcies ( Elies, Salva, Manolo, Elma, Pepe, Majo, Paula, Mª José, Àngels, Imma,..........l'equip senior masculí de l'Emba...... i molts, molts més que sempre que han pogut han estat en nosaltres donant-nos ixe suport tan important per a l'equip,............sincerament : GRÀCIES...).

Adeu!!!!



11 comentaris:

dori ha dit...

Weno weno mister el discurs q per cert es suuuuuuper llarg, es molt bonico, pero jo espere q continues renegantme l´any que b, on, pues no se?? en veritat me te igual xq no soc jugaora de un sol club, i menys cuant les coses no hem pareixen q es fasen correctament, en lo cual, espere estar baix el teu mandat, alguna temporaeta mes, en primer lloc xq m´agra la teua forma de treballar, en segon lloc, xq no pense disar q ningu me renege com tu ggg i en tercer lloc, xq en el moment que falta una persona del meu equip, siga qui siga, aço disa de ser l´equip d´amigues oe, xq no estan toooots els membres del equip, hem arribat on em arribat, gracies a tu i a l´esforç de totes i cada una de les components l´equip, i no ni cosa que mes m´agradaria,que continuara seguent aixi, com ja he dit antes, siga on siga i com ja vaig dir en atra ocasio, pase lo que pase sempre EQUIP DE AMIGUES OE, per aixo, nomes ja me keda dir, que espere q aço no siga una despedida, sinos un hasta despues , en un atre puesto, on realment es valore el treball i lo que no es el treball de cada una de mosatros com ha persona.


PD: casi m´anrrolle jo mes que tu ggg.

mery ha dit...

Jo...jo no sé que possar!!!Sols te diria que...GRÀCIES!!!!!per TOT!!!
Nosaltres tb te trobarem a faltar molt(a les que s'ho deixen tb).Però com tu bé has dit...aixi és el món del bàsquet,no??
Totes(jugadores,mister,les "acoplaes"jj.)hem aconseguit lo més difícil que un equip pot aconseguir i és el bon rotllo que hi ha,jo crec que hem trobat en cada una de nosaltres una amiga!!!

Jo espere que tant Merlosplace,Marièn,Vicky...a l'any que ve vinguen a vore'ns,eh eh eh???jeje.
Son molts anys els que portem juntes al bàsquet,hi han molts records,moments bons i moments no tan bons,però he de dir-te que he disfrutat molt tots estos anys que he estat en tu i que m'alegre molt que hages sigut la meva entrenadora,que no te canvie,eh?jeje.I bueno,tb espere que l'any que ve tingues molta sort i que disfrutes com has disfrutat en nosaltres,en l'equip que estigues!!!
Ja sabem que tu estàs ahi,tu tb deus saber que nosaltres tb estem asi per al que necessites!!!(inclús si necessites renegar-li alguna,pots...jejejeje).I mira ja no vax a dir res més,xq ja me comença a entrar pesar altra vegada!!!jj.
Vinga,demà hem de disfrutar l'últim partit que juga l'EQUIP D'AMIGUES...OÉ!!
Un besset a totes!!!!!

IBORRA ha dit...

weno...per desgrácia aquest any ni he comensat la temporá, ni l'acabe pero bó es lo que tenen els meus peuets...

Merlo a mi m'has donat una victoria en cadet, un altra en junior i finalment m'ha faltat la de senior que l'aconseguires l'any passat però jo no vax poder disfrutar-la només que al sopar de celebració!!!

Amb açò vull que te dones conter de que si no haguera estat lesiona del peu haguera aconsegui una victoria en cada categoría desde que m`has entrenat, ixo no ho fa cualsevol entrenaor no???

Jo igual que totes sabem que ens tenim ahi unes a altres per al que siga!!Ja que son molts anys plens de "aventuretes" imposibles de olvidar!!

FINS SEMPRE

Anònim ha dit...

hola...uffffffffffffffffffffff no se ke dir, noietes teniu moltes coses juntes per a un mateix moment
així que mica en mica i respirant ...val?
Bueno Merlo volia que ho posara aquí... així que ací està....
son etapes... i aki només conta el present... i com tot està vinga a canviar hem de fer el possible per adaptar-nos de la millor forma possible sense patir massa..
sabeu què? m'encanta nemo..li he preguntat a merlo si havia vist nemo? però pense que no només és aplicable a merlo....
ke dèia la dori de nemo? es tracta de continuar nadant, res s'atura mai per tant, nosaltres no ho hem de fer...
si es tanca una porta s'obrin milers... hem d'obrir els sentits per veure-les..
no hi ha portes millors o pitjors... només son decisions que es prenen una vegada entres per una... que es tanca ok me piro a una altra i kuan ho haja de fer tornaré a decidir...
després d'avui els sentiments i la base no haurà canviat en vosaltres...vos teniu... només cal cuidar l'amistat per a tindre-la ahí

bueno ja està posat

com dirien els pilots d'un avió... Bon Vol... si hi ha temporal passarem per sobre o per sota... pero passarem

Ens veiem equip

Elma

ester ha dit...

Bé, com t'he posat en la camiseta i com t'he dit antes de juar, asi estic, posante tot el que pense al blog.
per on vols q comence?
sabiem q era una mort anunciada, com tu dius per les relacions d'enguany amb el presi, pero aixi i tot, dolorosa. no trobe q les coses s'hagen fet de la forma correcta i, com ja te vaig dir, me repateja que una persona siga cabro per a unes coses i despres ens llabe la cara, no val la pena calfar-se el cap per aixo. aixi q canvien de tema, vale?
la meua trajectoria ha sigut en tu curta. el primer any venia d'un equip, per a mi, molt "diferent" (anem a dixaro ai) en el q em vaig proposar penjar les botes i tot, pero pensi una oportunitat mes i sino t mola to dixes, pero, mira per a on, em molà juar amb vosaltres. el segon any, quan estava en elx, va ser genial perque estant fora tant de temps (en un altre equip no hagues juat) quan tornava era una mes de lequip. i enguany he DISFRUTAT mogollo. ja eu saps de sobra, no cal repetir, pero pense que totes en general ens em ensenyat un munto i, hem disfrutat del basquet. per a mi ha sigut genial.
com te dit, la meua trajectoria ha sigut curta pero intensa, he tingut molts entrenadors, pero amb tu he tingut una relacio diferent, me mola.
vaig anar recurtant q sino me fare pesa.
nomes recordarte q si necessites qualsevol cosa estic aci, saps on visc i el meu telf. de totes formes pense voret en el nostre nou club, benifaio, i t pense cridar per anar a patinar, el nostre nou hobbie.
res més, només dirte q fins prompte!

marta seleccion ha dit...

Hola!! Merlo quan m'has preguntat si havia llegit la teua despedida, t'he dit que un tros… però no li havia prestat molta atenció, ja que em corria pressa…

Però ara comentaré, la veritat que he tingut la sort o la desgràcia, d'haver hagut de provar prou equips igual que entrenadors…

Per al meu d'equips, he estat en: l'Alcúdia, Carlet, Benifaió, Alginet i quasi l'Alzira, d'entrenadors he sabut el que són distintes edats,distintes modalitats, com tindre Carlos, Vicent, Félix, Pepe…. Etc.

Però encara que per mi no haja pogut dir la veritat, un equip el qual m'he sentit verdaderament important, valorat, apreciat ha sigut en el vostre i que en tots els partits vos porte (la camiseta) mai se'n va…. Per al meu encara que el pròxim any no este d'estadístic vull dir-vos, a totes que per a mi el meu equip és l'EQUIP D'AMIGUES OE!! Sempre estarà en el meu cor.

Totes m'hgueu enseyat alguna cosa, encara que siga poc però un poc… la veritat que si ,tot contínua per descomptat, i tornarem a veure'ns prompte en el sopar, dir-vos que a pesar de no ser part de l'equip m'he sentit un més hagueu sigut com la meua segona família.

Merlo a tu, encara que se que paraules, xarrades, elogis… etc tindràs ara moltíssims només volia dir-te que dins i fora del camp has demostrat ser una persona de què queden pocs…. Jo ja te'l dic no ho sé però si tens l'any que ve un equip masculí m'abises val??

La veritat que m'ha emocionat la despedida prou, i que açò no acaba ací val…?tindrem mes temps per a tornar a tot i que a pesar de tot sou les meues xiquetes vos vull

majo ha dit...

Encara recorde la conversa que vàrem tindre aquell dia pel messenger. Et comentava que em feia comboi tornar al bàsquet, eixe dia et vaig dir que ara tenia temps per a poder anar als entrenaments, encara que dins meua tenia eixa por de tornar a agafar un baló després de tants anys.

Encara recorde la teua resposta:
- EL DIMECRES A LES 20 EN EL POLI!

Ni ho dubtares. En pocs dies em vaig integrar a l’equip, ja coneixia a moltes jugadores d’abans, a les que no, poc m’ha costat fer-ho. Em donares mogolló de confiança i poc a poc m’he sentit com una jugadora més de l’equip sempre contant amb el teu suport i ànim. Encara que tu no hages adonat m’has ajudat a tornar al món del bàsquet, i a començar altra vegada amb ganes. Amb tot açò vull dir que, gràcies a tu Merlo, puc dir que forme part de l’equip d’amigues en tots els aspectes. Això sí, en la part “d’agregades”, jejejeje.
Quantes rialles, eh? Grans moments als sopars i als entrenaments. Sols dir-te que jo... Què puc dir-te? Només el que ja saps, que encara que no he tingut la sort de guanyar copes, ni lligues ni cap títol amb tu, em quede amb un premi que almenys per a mi ha pagat la pena, et tinc com a amiga i t’he conegut com a persona. Com ja et vaig dir l’altre dia, es un acomiadament però no vas a morir-te eh? Així és que ells s’ho perden i açò ací no s’acaba...
QUE NO TE FALTE NÀ, XIQUETA!

Ens veiem prompte i...
GRÀCIES PER TOT!

marién ha dit...

Hola xiquetes!!!el meu veí s'ha conecta,i tinc que aprofitarrrr....jajajaja!!Bueno primerament, Merlo vull donar-te les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de jugar en aquest equip, en la de temps que vaig estar pensant-m'ho, i tu pegant-me la pallissa mentres ho feia, jo diguen-t'he: "Xica però que jo ja sòc massa major per a fitxar en un equip, que estàs fixan-t'he en una Carrossa, jajajaj!!!, que tinc gossera, que no se que fer....i va i per un Nestea que me convidà en l'Eroski, vaig caure, tu!!!jajajjaPues bé, el que no sabia jo, en dir-te que si anava a fitxar per l'Alcudia, es que anava a trobar-me no sols un grupet de xiques (que de cosa certa sabia que jugaven molt bé al bàsket, ho havia patit ja al Carca....)sino que anava a trobar-me en una grup d'amigues tan integrades entre elles, i el millor és que, a mi desde el minut uno del primer entrenament (que jo anava cagà...i perdó) en van fer sentir part d'ell, era com si portara tota la vida jugaant a vosaltres...I això vos heu agrairé tota la vida.M'heu fet passar, dos anys inolvidables, hem tingut 1 any que tot era color de rosa i els comentaris de la directiva segur que serien com juguen, estes xiquetes, com porta l'equip Merlo....pero que bones són!!!Pues si, quan tot és de color rosa, TOT és més fàcil....Però que pasa quan TOt ja no té el seu color rosa.....pues el que ha passat, m'haguera agradat escoltar els comentaris enguany de la directiva...de veres!Però, en fi, jo si tinguera que quedar-me en uno d'estos dos anys "baloncentisticament" parlant....amb els ulls tancats, em qudava en el segon, xiquetes!!!!Així que Merlo no et calfes més el cap de que si no continues en l'Alcudia, no és per el teu treball(que és excel.lent), sino perque quan una persona no pot veure un altra, fins que no es desfà d'ella no para, i realment és el que t'ha passat a tú.Pots estar tranquil.la de la teua feina, i de la teua forma de ser.Bueno, no m'enrolle més vos resumisc en una frase tot el que volia dir-vos.GRÀCIES PER AQUESTOS DOS ANYS QUE M'HEU FET PASSAR, A TOTES, GRÀCIES!!!!P.D.: Jo que creia que no era una tia de llàgrima fàcil....i em fereu plorar....MAMONES!VOS VULL!!!!  

Anònim ha dit...

Hola Merlo,
He pogut llegir la teua carta i només volía donar-te el meu suport per al que necessites. Ja vaig parlar l'altre dia amb tu quan estaves fent de patinadora, i supose que amb açò ja sabras quí soc. Pensa que no tot s'acaba o es redueix al basquet de L'Alcudia, encara que a mi no em pare be dir aquestes coses. Tu eres una persona que vals per aquest esport, i, per tant , de segur que trobes altres oportunitats tant bones o més que les que has tingut. Amb açò no vullc significar que es darrers últims anys s'hagen de borrar, si no que han de servir per poder tirar endavant, enfilant algún altre projecte que encete una nova etapa en la teua il·lusió per el basquet.
Un abraç
Jo

Toni ha dit...

Merlo!!!!Acabe de llegir la teua despedida. Ostia!!!! fins a mi me dona ganes d’eixos soparets, eixes festetes i eixe bon rotllos. Segur que la gent valora la Gran persona que eres i entrenadora. Sapies que en Sollana hi ha un equip esperante............. Jejeje. Ara que no tinc que pagar clausula de resicio.............Jejeje

IBORRA ha dit...

merlo!!!elies diu que no as possat res de laficio----possa algo PEROOOOOOO CURTEEEEEEETTTTT