dijous, 30 d’abril de 2009

LA MEUA DESPEDIDA


Bueno, bueno, no se si serà la millor forma de despedir-me, i tal volta vos extranye que ho fique al blog, però per a mi es la forma més “fàcil” per dir-vos ADEU després de tant de temps i no passar-ho tan mal com si vos tinguera al davant meu, ja que ara ja tindria un nuc en la veu i no estaria ni articulant paraula i segurament caiguent-me la llagrimeta, jajajaja.

A dia d’avui que estic escriguent açò me queda un entrenament i un partit. L’últim partit amb vosaltres, qui m’ho anava a dir??? Encara que la situació es veia vindre i era una mort anunciada i sabuda per totes, donades les circunstàncies (la nula relació amb el Presi), pense que les formes en les quals s’ha actuat no son les més adecuades. Els seus motius tindrà i son respectables, però jo encara no els se..... ara ja, pues tal volta me dona igual, se que no hi ha motius per a prendre ixa decisió i que pense que he cumplit amb la meua feina, d’enguany i de tots els anys que he estat treballant ahí.......Lo que no me dona igual i mai m’agradat es que es va dorant la píldona, no es va de cara i a cada persona se li conte lo que vol sentir en ixe moment, però bueno...............no vaig a donar-li més bola a l’assumpte .......... Cadasqú que pense el que vullga i qui vullga buscar explicacions d’una cosa en la qual no hi ha cap motiu, es perdre el temps.

Sincerament, i a pesar de lo que s’opine i de lo que se me pot acusar, jo si que vos he vist disfrutar en AUTONÒMIC. Quedarem les últimes, un lloc que tal volta no es el més just, ja que si haberem rematat alguns partits...en els que ens ha faltat el casi, segurament no estariem en ixa posició. Però bueno, com dien les meues amigues som l’equip del CASI ( casi guanyeu, casi remonteu, casi, casi, casi,......jajajaj.), i vegent les circunstàncies que s’han donat al llarg de la temporà i les característiques de l’equip, donçs ......tot feia previndre on anaem a acabar.

Per a que reflexionen alguns: Si era preferible jugar i guanyar tots els partits de + de 20 punts (que així es com es disfruta segons ells), per a que estaem en autonòmic si tot es un gasto????. Sinceritat abans que res, no??? No se cada entrenaor o cada jugaor lo que pot pensar, però jo preferix tindre partits renyits i ensenyar o que m’ensenyen a estar en la pista i vore com guanyem de 50.................

Realment no m’arrepentix en cap moment d’haber agafat aquest equip (no soc entrenaora ni d’èlit ni molt menys elitista, m’agrada el treballar amb les meues jugadores, això si), ni d’haber jugat amb vosaltres en aquesta categoria, ja que personalment com a entrenadora he disfrutat, he aprés, i lo millor, com ben be he dit, vos he vist disfrutar a pesar dels mals resultats obtesos. Hi ha hagut moments claus en els que estant en pista meu fet reflexionar tant en partits com als entrenes dels meus errors, i com sempre vos he dit, una crítica constructiva sempre es ben rebuda.

Encara recorde lo que me costà el prendre la decisió de tornar i portar altre any l’equip i damunt en autonòmic. Vos tinc que dir que algunes de les coses que m’ajudaren a tornar foren algunes de les vostres reaccions i comentaris el dia de l’esportista de l’Alcúdia o al llarg de tot l’estiu (comentaris de la Mery en ixe sopar per a que la meua decisió no fora definitiva, l’enfado de Dori per prendre jo ixa decisió, la xarla amb Marien i Vick per a que ho reflexionara durant l’estiu, els comentaris de Pau en el blog de l’Alcúdia, els nicks de Carmen en el messenger, (jaajaj ixe porcentatge que anava canviant segons li arribaven noves noticies), les dos vespraes amb Ester i Dori per a que recapacitara i prenguera la millor opció, ...............i per últim algo que realment m’emocionà i m’ajudà molt a tornar fou l’e-mail que m’envià la Ibo). Tot això junt als comentaris de les meues amigues per a que tornara, les ratllaes de bola que li vaig pegar a Mari................., pues feren que sopessara les coses i al final vaig vore més coses positives que totes les negatives que podria tindre ( el canvi de categoria pensaba que afectaria als ànims de l’equip, ja que si hi ha problemes però es guanya, no passa res, ara que quan es perd..............al mínim problema hi ha un gran conflicte........, la falta de jugaores de certes “característiques”, la falta del meu temps lliure, l’agobiar-me per si no es mantenia la temporà..........................) Però almenys puc assegurar-vos que vaig prendre la decisió correcta. Ha sigut la temporà més tranquil·la respecte a les méues jugaores, sense cap ixida de to pels resultats negatius, pau, tranquil·litat, armonia, jaajjajaj i això es moooooooooooooooooolt difícil d’aconseguir.

Ara, quan me queda un partit, ben be puc assegurar que sou i sereu un GRAN EQUIP D’AMIGUES. Un equip que ha demostrat que en un poc de recolçament podria estar en autonòmic, que juga a basquet per hobbie, per fer esport, que vol guanyar com no, però essent realista i veguent les seues limitacions, sense complicacions i que en el que totes es volquen per cada una de les integrants d’ell. Anècdotes ???? pues podria contar un fum desde com jugueu fins característiques personals, ja que es molt de temps el que he passat en cadasquna de vosaltres. Crec que no podré oblidar-me de la ingenuitat i els “perdons” de Pau, de la felicitat i la sonrisa de Gemma (això si, una de les que més pega es ella, ajajaj i també de les que menys gasta el botiquí), de les ganes i la bona actitut per afrontar tots els inconvenients de Núria ( mira que ens ho passem be quan anem de festeta, ajajjja), de l’ímpetu de Dori, de les meues agregaes a l’equip (Majo, la Herrero, que encara que no ho creguen ens han donat alegria i motivació tant als partits com als entrenes), del bon cor i paciència d’Oreto, del silenci, les ganes de riure i la bondat de Men (menuda plorera te vaig fer pegar el dia de l’amic invisible, jajaja, i lo be que s’ho passa quan anem de festa, eh???), de la inteligència i les gracietes de Marien ( i com no, els seus comentaris o els seus ballets de Fama, ajjaajj), de les ganes que li fica a tot lo que fa de la més pija de l’equip i la que més corfolls du per a entranar també,jajajaja, eh Alba????, de la picardia, les trampetes i la capacitat de vore el bàsquet d’Àngela (per això es la segona mister........i bueno, la que més gasta el Radio-salil sense cap dubte, jajaja), la paciència i la traquil·litat d’Ester (mira que tu has disfrutat en els 39 minuts del partit de Jorge Juan o en el reverset contra el Cabo Mar, bandida, ajajajj), la inocència, el saber estar, la complicitat, així com les ganes de jugar a pessar d’estar lesionà de la meua Mery, la voluntat, el bon comportament i el treball de la Ibo (nana, impressionant al partit contra l’Alginet), de l’esforç impressionant que fa en tots els entrenes i partits de Vick( i la mala llet que se li queda quan li reneguen els àrbits o quan li toquen a la nebodeta) jajajajaj, del recolçament i els renegons d’Orte (la meua delegà, com podria oblidar-me d’ella??? , jaajajaj), de l’ajuda incondicional d’ Hector...
Tampoc podré oblidar-me de taaaaaaaaaaaaant sopars, la despedida de Dori, els ànims de recolçament durant la lesió de Marien, els amics invisible, els comentaris de M&M al blog, la mascota de l’equip, la celebració de la lliga obtesa, el pernilet de després dels partits, el roscó de reis (Vick que l’any que be te toca a tu pagar, així que les botes encara no les pots penjar), el viatge a Benidorm, etc, etc........ podria estar ací tot el dia, jajajaj................ però lo que no pararé en destacar es l’armonia entre vosaltres, i amb mi, la vostra complicitat ( totes fent abdominals per solidaritat en unes i altres, ajajaja), les ganes de jugar ( a pesar d’estar lesionades o d’anar perdent), les ganes d’estar amb l’equip.........anecdotes les quals m’han demostrat que moltes voltes ixa unió, vegent les circunstàncies de l’equip, es millor que el fet de quedar primeres o segones de la classificació.

Podria estar parlant i parlant, però crec que ja es el moment d’acabar. Ens queda un partit. Un partit difícil, almenys per a mi, no pel rival, que dins de lo que cap, esta volta es el que menys tindrà que dir, sino per les circunstàncies que envoltarà aquest.
Un partit de despedides, no??? El meu últim partit amb vosaltres ( ufffffffffff i sols de pensar – ho ja me costa continuar i se me fica la pell en borró, jajajaaj), la despedida de la categoria, la d’algunes jugadores que o be se’n van a altres clubs o que penjen les botes,.........................però bueno, així es el mon del bàsquet, no????

Bueno que si me deixe alguna cosa (que segur que serà), espere que ho comprengau i disculpeu, però es que açò de les despedides no es el meu fort. M’ha encantat estar en vosaltres tant de temps, he treballat molt agust, i sempre sereu les meues jugaores o el meu equip. He estat aquestos 10 anys en l’Alcúdia molt agust i per supost el fet d’estar ací, ha fet que haja conegut a persones increibles i que m’han aportat i ensenyat molt, i ja no parle sols de bàsquet. M’enduc mooooooooooooolts i bon records de totes i cadasquna de vosaltres ( al igual que de tantes jugaores que han estat jugant amb mi com Àlida, Sheila, Imma, Ana, Alba, Angels, Arantxa, Paula, Sonia, Su,Mari, Rebeca, la Rubia, Mª Jesús, Júlia Rebeca,.............................), i com ben be fiquí al nick del meu messenger : Xiquetes vos tiraré de menys sens dubte!!!!.

Totes teniu el meu telèfon i estaré disposta a ajudar-vos en qualsevol moment. No se si ens trobarem en algun altre equip,...............però de tot cor vos desitje el millor!!! Aquesta setmana la única cosa que pensaba era en la meua despedida i la gent que me coneix sap que tan sols de pensar en el partit del dissabte ja ho passaba mal...... però se que ho fareu lo millor possible i estarem a l’altura d’aquest...............

P.D : Me pergueu com a entrenaora, però me guanyeu com a amiga (ara ja no vos renegaré, ajjajaja ), i .......................... com ben be parlaem ahir, jo estaré en tots els sopars que feu, ( a partir del dissabte formaré part dels agregats incondicionals del millor equip de la ribera,ajajajajja – L’EQUIP D’AMIGUES..............OÉ). Ens queda per celebrar el sopar de màximes i el sopar de final de temporà......................

Dos últimes cosetes : MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M’HAN APOIAT I HAN SABUT VALORAR LA MEUA FEINA.


Eeeeeeeeeeeeeeeeeeee que se m'oblidà donar-li les gràcies a ixes persones que han estat tot l'any acompanyant i donant suport a toooooooooooooooooootes les jugaores, LA NOSTRA AFICIÓ, LA MILLOR ( perdoneu). D'ells no m'habia oblidat ni molt menys, ja que vaig ficar el meu comentari en el blog de la pàgina de l'Emba, però gràcies, gràcies, gràcies ( Elies, Salva, Manolo, Elma, Pepe, Majo, Paula, Mª José, Àngels, Imma,..........l'equip senior masculí de l'Emba...... i molts, molts més que sempre que han pogut han estat en nosaltres donant-nos ixe suport tan important per a l'equip,............sincerament : GRÀCIES...).

Adeu!!!!



dimecres, 11 de febrer de 2009

forca desde kosovo

weno xikes, ara estem pasant uns moments dificils, pero aixo ja ho saviem antes de comencar, nomes dirvos que continueu donant la bara tot el que pugau, que encara no esta tot dit, que en estos moments es cuant mes canya tenim que pegar, jo desde aci faig toooota la forca q puc, i se q vosatros desde ai tame esteu fent tot lo q podeu ( llevant del partit de benidorm q ja man contat) pero weno q aixo q continueu fortes fins el final, i que ens vegem espere q en l'ultim partit de lliga.

PD: x l'amor de un cerdo ggg

dilluns, 9 de febrer de 2009

dijous, 29 de gener de 2009

HE ACABAT!!!

HOLA:
Ja he acabat les dos semanes terrorífiques que tenía...ara vax a vore si me vicie al internet que no recorde l'ultima vegá que ho vax fer...Informe a totes que com tink una setmana de vacances VAX A FERME TUENTY ixina que com vosaltres sabeu com funciona agregueu-me i ixes coses.

vinga mos vegem en el entrene de dema!!!Com diu dori ja no nian escuses a posar-se les ALCALINES!!

PDT: Ja no som equip d'amigues, som equip d'amigues alcalines jeje MUAKAS

dimecres, 28 de gener de 2009

Açò es qda estancat,xiquesss!!!

Hola xiques!!!!!com esteu??supose que algunes liades amb els exàmens,com jo,i altres amb el treball i demés...Però ja fa la tira de temps que açò no va avant,eee???jo quan entre sempre veig el mateix...pensaré que és per els exàmens...ejem ejem...jeje.Què dir dels partits??guanyarem algún??ens deixarán o que...??jolin...:-(( Però bé,ara quan ens posem totes les piles...no hi haurá ningú que ens pare!!!!!!jeje.

Un besset i fins divendres!!!!!

dilluns, 5 de gener de 2009

BENVOLGUTS REIS MAGS......


Benvolguts reis mags.......... aquest any ens hem portat d'alló més bé, així que crec oportú el fet d'escriure-vos aquesta carta amb tot allò que l'equip desitja :


1.- Per a la Mery un corsé que pare els colps que li pega alguna que altra....

2.- Per a Núria un despertaor que sempre que entrenem de matí arriben tard.

3.- Per a Vick en la corona del roscó crec que ja ho te bé.

4.- Per a Dori tornar prompte.

5.- Per a Àngela olivetes amb anxoetes que mira que li agraden.

6.- Per a Alba una agenda per a que s'apunte els dies i les hores que entrenem.

7.- Per a Merlo moooooooooooooolta paciència.

8.- Per a Pau una tobillera nova

9.- Per a Marien una jaula per al pardalet...............................................

10.- Per a la Ibo tranquil.litat perque mira que li la llevaren les del Ros...... quan li pitaren la 5....

11.- Per a Imma molta sort en els partits que li queden (en tots menys en el que jugue contra nosaltres), i moltres gràcies per vindre a entrenar amb nosaltres aquestos dies.

13.- Per a Gemma menys força qe li sobra ....

14.- Per a Carmen ................................................................ ella mateixa vos ho dirà que segur que comenta algo................ igual que la Mery ( bueno pastilles per a no caure malalta del costipat).

15. - Per a Oreto al igual que Pau - l'altra tobillera.....


I per a totes nosaltres ........................................ PACIÈNCIA I MÉS PACIÈNCIA I ALGUN QUE ALTRE PARTIDET GUANYAET PER A SALVAR-NOS......


Gràcies Reis . Bona nit i no vos canseu molt aquesta nit màgica................

diumenge, 28 de desembre de 2008